Back Mizrachi-Jode Afrikaans يهود مزراحيون Arabic ميزراحيم ARZ Mizrahi Azerbaijani مزراحی AZB Мізрахім Byelorussian Мизрахи Bulgarian Mizrac'hed Breton Mizrachim Czech Mizrahisk jødedom Danish
 | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 4,000,000 (estimat) |
| Llengua | Hebreu Àrab Persa Marathi Judeomalaialam Dzhidi Judeoàrab Georgià Bukhori Judeobereber Juhuri Judeoarameu |
| Religió | Judaisme |
| Part de | jueus i sefardites |
| Epònim | Misraim |
| Grups relacionats | Jueus i Àrabs. |
| Geografia | |
| Estat | Israel, França, Estats Units d'Amèrica, Canadà, Iran, Azerbaidjan, Índia, Marroc, Regne Unit, Iemen, Iraq, Bahrain, Líban i Argentina |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Israel | |
Els jueus mizrahim (en hebreu: יהודים מזרחיים) són els descendents de les comunitats jueves de l'Orient Mitjà, Nord d'Àfrica, Àsia central i el Caucas. El terme es fa servir a Israel en l'argot polític, els mitjans de comunicació i també en ciències socials per jueus dels països àrabs i/o musulmans; concentrats actualment a Israel, procedeixen dels països de majoria musulmana. Malgrat la seva heterogeneïtat d'orígens, en general els jueus mizrahim practiquen ritus idèntics o similars al sefardita tradicional.
L'èxode jueu des dels països àrabs es va produir en el segle xx, per l'expulsió o bé emigració massives dels jueus sefardites i mizrahim, des dels països islàmics en general. La migració es va iniciar al final del segle xix, però es va accelerar fins a fer-se pràcticament total després del conflicte araboisraelià de 1948.
S'estima que entre 800.000 i 1.000.000 de jueus es van veure forçats a abandonar casa seva als països àrabs entre 1948 i els primers anys setanta; 260.000 van arribar a Israel entre 1948 i 1951, i 600.000 només durant l'any 1972.[1][2][3] Els jueus d'Egipte i de Líbia foren expulsats directament, mentre que els d'Iraq, Iemen, Síria, el Líban i els països del Magreb van haver de fugir a causa de la inseguretat física i política a la que es veien sotmesos, en ser vistos com a representants d'un país enemic. Molts van ser obligats a deixar les seves propietats sense dret a indemnització.[2] El 2002, aquests jueus i els seus descendents constituïen cap al 40% de la població total d'Israel.[3]
- ↑ Schwartz, Adi. "All I wanted was justice" Arxivat 2008-01-10 a Wayback Machine. Haaretz, 10 gener 2008.
- ↑ 2,0 2,1 Malka Hillel Shulewitz, The Forgotten Millions: The Modern Jewish Exodus from Arab Lands, Continuum 2001, pp. 139 and 155.
- ↑ 3,0 3,1 Ada Aharoni "The Forced Migration of Jews from Arab Countries Arxivat 2012-02-13 a Wayback Machine., Historical Society of Jews from Egypt website. Accessed febrer 1, 2009.